 |
| Obra de Julio Antonio |
Diàlegs amb Julio Antonio és el nou projecte que hem realitzat conjuntament amb el MAMT. L'activitat consistia a seleccionar dues obres de l'autor, que són exposades i guardades en el museu de Tarragona, i fer una intervenció sobre elles. Les dues imatges seleccionades van ser utilitzades en diferents moments.
 |
| Obra de Julio Antonio |
La primera part es va fer al centre, on vam reinterpretar una de les obres. I el segon plantejament, va ser unes setmanes després al Museu de Tarragona, on vam introduir una segona part a la nostra composició. Per tant, el motiu d'aquesta creació era intentar imaginar-te el món de l'artista, i plasmar-ho en la teva obra.
 |
Projecte propi a partir de les obres de Julio Antonio
50x70
Pastels, carbonet, tinta xinesa, bolígraf i creta. |
En el meu dibuix vaig utilitzar una gran varietat de tècniques. En la primera fase vaig fer servir tinta xines, la qual vaig fer servir per fer la figura del lateral esquerre. Per a crear aquesta textura, vaig utilitzar d'eina la canya de bambú, aplicant-la amb una sobre posició de línies corbes. En la segona part, vaig canviar de materials. Aquests eren pastels, carbonet i creta, on es poden apreciar en la figura de la dreta i en tot el fons. En aquesta part, vaig decidir deixar-la més difuminada per donar-li un altre caràcter.
Aquestes representacions seran exposades en el MAMT, amb una petita explicació al costat del missatge que vol transmetre l'obra. En el meu cas, l'explicació que figuri sobre l'obra serà aquesta:
La caiguda de
l'àngel és la imatge més reflectida en la meva obra. A partir dels dibuixos de
l'artista Julio Antonio, he creat un indret entrecreuat entre els dos mons
oposats que ens han fet imaginar, el cel i l'infern. Sempre ens mostren les
dues parts, però mai el procés que comporta el pas a aquests dos grans
universos indefinits. Per tant, identifico la figura de baix com l'ànima
extreta de la persona, que deriva al dimoni. Mentre a la part superior, es
recrea la forma d'una persona que cau en el rés, des d'un cel enlluernant.
Podem comparar aquesta imatge, amb el mite d'Ícaro, que en apropar-se tant al
sol, es crema les ales i cau. Fent un homenatge a l'autor, també es pot recrear com la seva mort. En la que,
tot l'art de l'autor acaba perdent-se i com aquesta lluminositat que tenia
Julio Antoni en vida, acaba enfonsant-se
.
No hi ha un simbolisme definit, ja que la meva intenció és que el mateix
espectador tregui la seva pròpia conclusió. Però sempre des d'una visió més
interna i profunda, i que visionin a la seva forma el sentit de perdre o caure.
Aquest treball ha sigut una gran experiència, ja que ens ha fet mostrar parts molt personals de cadascú. A més, hem pogut conèixer més sobre l'obra de Julio Antonio, un dels artistes més importants del Tarragonès.
